noticia: Una imatge mostra el centre de la via làctia

Una imatge mostra el centre de la Via

El 22 de setembre de 2009, l'Observatori Europeu Austial va presentar la imtage del projecte 'GigaGalaxy i Zoom' que mostra tot el cel en una sola imatge. Van fer una segona imatge del projecte és una esplèndida vista del centre de la Via Làctia i ja esta revelada. També mostra la part central de la nostra galàxia, es veu amb un telescopi ameteur des d'un lloc privilegiat. L'home que descobrir poder veure la Via Làctia es diu Stephane Guisarde.

Noticia: Un pas endavant cap a l'estructura còsmica

Un pas endavant cap a l'estructura còsmica

El dia 3 de novembre de 2009, estudiants i/o científics de ESO han descobert una gran estructura al voltant d'un cúmul de galàxies distants. Per descobrir aquesta estructura van utilitzar dos telescopis. Han mesurat les distancies des de la terra de més de 150 galàxies i per tant, han obtingut una vista tridimensional de l'estructura
 Aquests filaments tenen milions d'anys llum de longitud, i constitueixen l'esquelet de l’Univers; les galàxies es reuneixen al seu voltant, i es formen immensos cúmuls galàctics a les seves interseccions. 

Helena Portet

(Noticia) Planeta extrasolar -Els planetes extrasolars es van convertir en objecte d'investigació científica en el segle XIX. Molts astrònoms suposaven que existien, però no hi havia manera de saber el comuns que eren o el similars que podrien ser als planetes del nostre sistema solar. La primera detecció confirmada es va fer el 1992, amb el descobriment de diversos planetes de massa terrestre orbitant el púlsar PSR B1257 +12.1 La primera detecció confirmada d'un planeta extrasolar que orbita al voltant d'una estrella amb característiques de la seqüència principal similar al nostre Sol, es va fer en 1995 pels astrònoms Michel Mayor i Didier Queloz.2 El planeta descobert va ser 51 Pegasi b. Des de llavors s'han succeït en ritme creixent els descobriments de nous planetes.

(Noticia Abril)Es desplega la primera vela solar interplanetària -Llançada a l'espai el 21 de maig passat,IKAROSés una vela rectangular de polimida i alumini de 20 metres en diagonal i 0,0075 mil·límetres de gruix, que porta unida una petita càpsula amb instruments.La novetat d'aquest vehicle és que s'impulsa gràcies als fotons que formen la llum del Sol,que en impactar contra la seva superfície hi transfereixen la seva energia de forma similar a com el vent impulsa un vaixell de vela la direcció del desplaçament es pot controlar fent variar l'angle d'incidència de la llum,cosa que s'aconsegueix enfosquint-ne selectibament determinades de l'àries.

Noticia QR

Codi QR 

Des de l'Oficina de Català de Sant Celoni aposten per la implantació de nous formats en la creació i divulgació de la informació i, també, per ser presents a les xarxes socials. Per aquest motiu, han començat a impulsar la creació de codis QR.

Tothom que disposi de dispositius mòbils de nova generació amb lectors compatibles ja pot llegir el codi QR del Facebook de l'Oficina de Català de Sant Celoni.

Noticia de Codi QR -Emmagatzemar informació,i són un tipus de codis de barres.Hi ha molts tipus de QR per exemple:EAN-13, Codi 3 de 9, UPC,el codis QR es poden llegir des del mòbil com ara internet,blogs etc,i tambe poden estar en forma de SMS,TEXT,van molt ràpid i es petit,(hi ha un codi matriu emmagatzema fins a 7089 caràcters numèrics)i el codi QR pot emmagatzemar 10 o 13 caràcters. La Ferreteria de Roda de Ter

Noticia:La presència de liti als estels determina De cada 1.000 estrelles similars al Sol, només un 10% té un sistema planetari. La recerca d'aquests planetes és un procés llarg i tediós que pot comportar mesos o fins i tot anys. Ara, una investigació internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) proposa un mètode que permetria incrementar la taxa de detecció de les actuals recerques. Mitjançant un simple anàlisi per espectroscòpia, es podria quantificar la presència de liti a l'estrella. Vet aquí la clau: la presència de liti és deu vegades menor en les estrelles amb planetes al seu voltant. La tècnica s'ha publicat a Nature.